Nou Gesmil 3. Llengua i literatura

Des d'antic l'ésser humà ha tingut interés d'expressar els esdeveniments que succeïen al seu entorn. Actualment el periodisme s'encarrega de buscar informació del que succeeix i difondre-la a través dels mitjans de comunicació. Gràcies a la premsa podem conéixer què passa tant al nostre voltant com en terres molt llunyanes. En un diari no tots els textos són iguals. [...]

Els diferents gèneres periodístics ens ajuden a entendre els fets que passen en la societat i a formar-nos el nostre parer. D'una banda, les entrevistes ens apropen a personatges d'interés i ens permeten saber què pensen sobre un cert tema o fer-nos una idea de la seua personalitat. De l'altra, els editorials, els articles d'opinió, les crítiques, etc. [...]

La ràdio i la televisió són els mitjans de comunicació de masses més ràpids a l'hora de transmetre informació, sobretot si els comparem amb la premsa escrita. La televisió ha experimentat un augment espectacular del nombre de cadenes, públiques i privades, que influeixen molt en la societat. Hui dia, però, premsa, ràdio i televisió troben en internet un canal de difusió que els permet arribar arreu on hi haja un ordinador.

Antigament la literatura era un art efímer que es transmetia oralment. Gràcies a l'escriptura la literatura es va poder fixar fa molts segles, però no va ser fins a l'aparició de la impremta que es va poder difondre. Fins aquell moment la gent coneixia la literatura gràcies als joglars i als trobadors. Ramon Llull va ser el primer escriptor en la nostra llengua i l'obra que ens ha deixat és molt extensa.

Les cançons de gesta expliquen les gestes dels herois d'un poble. Estaven escrites en vers i els joglars les recitaven: d'aquesta manera la gent les recordava més bé. Moltes van ser prosificades i incorporades a les cròniques, els primers textos literaris concebuts amb voluntat de deixar constància històrica d'uns fets. [...]

Durant el segle XIV la prosa de les nostres lletres es diversifica i connecta amb el nou corrent que arriba d'Itàlia, l'Humanisme. Per la seua banda, la poesia s'aparta dels models trobadorescos, perquè la societat feudal és ja un anacronisme. A més, es comença a imposar l'ús de la nostra llengua en lloc de l'occità.

En el segle XV, després de quasi tres segles d'utilitzar l'occità, els nostres poetes abandonen aquesta tradició i escriuen en la seua llengua. L'amor, que continua sent un dels temes preferits, passa a ser per als poetes del segle XV un amor real i íntim que els inspira uns poemes bellíssims i apassionats. El segle XV és el segle d'or de les nostres lletres, en un moment en què València esdevingué el centre de la Corona d'Aragó. [...]

La prosa de ficció en la nostra llengua va tenir la seua esplendor en el segle XV. Les dues obres culminants en són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, dues novel·les cavalleresques en teoria, però realistes per la manera com reflecteixen la realitat. A partir del segle XVI la nostra literatura perd força i qualitat. [...]

Durant les èpoques renaixentista, barroca i neoclàssica o il·lustrada, la literatura culta en la nostra llengua és pobra i escassa, molt lluny de l'esplendor del segle XV. Però la literatura popular, aliena als models, les modes i els interessos de la cultura oficial, continua ­expressant-se en la llengua pròpia. [...]

1. Figures retòriques Per a la creació literària la llengua parlada és modificada mitjançant uns procediments per a produir un efecte estètic en el receptor. Aquests procediments reben el nom de figures retòriques . Les figures retòriques no es poden considerar pròpies només del llenguatge literari, perquè es basen en expressions de la parla col·loquial. 1. [...]